Els dos castells són encara massa desconeguts de cada banda de la frontera i necessiten actuacions de comunicació transfronterera a l’adreça dels ciutadans i dels turistes. Simbolitzen la unitat històrica de Catalunya a travès la pertinença comuna al comtat d’Empúries i també l’obertura sobre la Unió europea i els intercanvis internacionals. Veritables miradors sobre la planura de l’Empordà i el litoral catalá, aquests monuments mereixen d’esser salvaguardats i valorizats par accions culturals comunes. Salvador DALÍ tenia el projecte surrealista d’instal.lar l’orgue de la Tramuntana al castell de Quermançó on es parava per a contemplar la posta de sol. Pel que fa a les ruïnes del castell de Querroig, representen per a molta gent un castell en l’aire, un projecte de restauració quimèrica de la unitat del territori català.
Les deux châteaux sont encore trop méconnus de chaque côté de la frontière et nécessitent des actions de communication transfrontalière en direction des citoyens et des touristes. Ils symbolisent l’unité historique de la Catalogne à travers l’appartenance commune au comté d’Empurias en même que l’ouverture sur l’Union Européenne et les échanges internationaux. Véritables belvédères sur la plaine de l’Ampourdan et le littoral catalan, ces monuments gagnent à être sauvegardés et valorisés par des actions culturelles communes. Salvador DALI avait le projet surréaliste d’installer l’orgue de la Tramontane au château de Quermançó où il s’arrêtait pour contempler le coucher du soleil. Quant aux ruines de la forteresse de Querroig, elles représentent pour beaucoup un château en Espagne, un projet de restauration chimérique de l’unité du territoire catalan.
Agermanament Querroig-Quermançó
- Els Quers del Comtat d'Empúries
- Agermanament cultural europeu entre els castells catalans de Querroig (situat a la frontera entre els municipis de Banyuls, Cervera de la Marenda i Portbou) i el de Quermançó (Vilajuïga). _____________________________________________Jumelage culturel européen entre les châteaux catalans de Querroig (situé à la frontière entre les communes de Banyuls-sur-Mer, Cerbère et Port-Bou) et de Quermançó (Vilajuïga).
dilluns, 17 de març del 2014
Concurs fotogràfic transfronterer - Concours photo transfrontalier 2014
diumenge, 16 de març del 2014
Història
|
1309,
maig, 8. Palermo
|
Descripció
|
Davant Roger de Tarascó, jutge de Palerm i
Mateu de Colomisio, de Caltagirone, notari de Sicília, Ponç Hug, dit abans
Malgaulí, fill de Ponç Hug, comte d'Empúries, demana al seu pare
l'emancipació en vista al matrimoni que ha de contreure amb Isabel, filla del
rei Frederic tercer; el dit comte la concedeix i li fa heretament del comtat
d'Empúries amb reserva del bovatge i de les rendes del comtat en violari, i
amb reserva del castell de Cadaqués, que el comte reté per a esmena
d'injúries, de 200.000 sous per al testament, de poder canviar en cas
d'incompliment d'aquestes condicions, la donació feta del castel de Monells,
de la hipoteca sobre el comtat del dot rebut del rei, de 4.633 unces d'or i
10 tarins, hipoteca que precisa sobre els llocs, castells i viles d'Empúries,
Bellcaire, Ullastret, Sant Iscle, la Tallada, Sant Pere Pescador i Siurana;
exceptua també de l'heretament els béns hipotecats a Marquesa, esposa de dit
comte, a saber, la vila de Castelló, el castell de Quermençó, la vall de Roses i el castell de Verges, així com les possessions
de Mallorca; afegeix a la donació al seu fill el vescomtat de Bas, el
castell de Quer Roig, el de Monells i els seus drets
sobre el vescomtat de Cabrera.
L 'esmentat fill promet al seu pare de
mantenir el culte a la capella de Santa Maria de Bellcaire que aquest ha
fundat i dotat, i renuncia a favor del seu pare els drets que pogués tenir
sobre la baronia d'Hug d'Empúries, comte de Squillace i vescomte de Bas,
oncle seu.
|
Cart., ff. prelim. 3v-4v. Reg.: B 631.
|
Data
|
1309,
octubre, 27. Llavià
|
Descripció
|
Testament de Ponç Hug, comte d'Empúries, que
pren per marmessors el bisbe de Girona, el vescomte de Cardona Ramon Folc, el
seu veguer Guillem Seguí i Berenguer de Llançà; disposa el seu enterrament a
la capella de Santa Maria de Bellcaire que ha edificat i a la qual ha
assignat les rendes del castell de Cadaqués; disposa que, mentre es
desempenyoren aquestes, se li apliquin les rendes de la vall de Banyuls i d'una capdalia de Mallorca fins a 2.400 sous anulis; mana als seus
marmessors destinar 5.000 sous dels seus béns mobles a i'obra de la mateixa
capella; enfranqueix els esclaus que té i els deixa 50 sous a cada un; mana
vendre la capdalia de Mallorca i els drets que té sobre els castells de
Montsec, Sant Cristòfol d'Albera, Oltrera, Clusa i Roca per satisfer injúries
a coneixement del guardià dels franciscans de Casteiló i el prior dels
dominics de Girona; remet el bovatge als seus homes de Rupià, Vulpellac,
Ullà, Sant Llorenç de les Arenes, Foixà, la Sala, Palau Saverdera, Pau,
Vilaüt, Riumors, Parlavà, Vila-sacra, Marzà, Vilamaniscle, l'Armentera,
Ventalló, Sant Mori i Vilaür, dels homes que té a Sant Pere Pescador Francesc
de Requesens, Torroella de Fluvià i Sant Feliu de la Garriga (...) i li
substitueix l'orde de l'Hospital, la seu de Girona i l'església romana;
assigna al pagament d'injúries allò que li deu el rei Frederic tercer de
Sicília per raó del dot de la seva filla i la vall de Banyuls, amb totes les possessions que té al terme deí bisbat d'Elna. Llega
a la seva filla Blancaflor 20.000 sous en vista al matrimoni; destina 10.000
sous per a misses, a celebrar principaiment a la capella de Bellcaire; per
dotar donzelles, 5.000 sous; a Sant Pere de Rodes, 10.000 sous en esmena del castell
que ha fet edificar a Sant Salvador de Verdera, i
disposa que el seu successor en el comtat prometi no fer mal des d'aquest
castell al monestir; als monestirs de Sant Quirze de Colera, Santa Maria de
Roses i Sant Miquel de Fluvià, 100 sous a cada un; als marmessors Guillem
Seguí i Berenguer de Llançà, 5.000 sous; disposa que si el seu hereu no
volgués enterrar-lo a Bellcaire, la vall de Banyuls passi ai rei de Mallorca; reitera l'ordre de satisfer certes
injúries anotades en un llibre de paper que deixa segellat; assigna a la
celebració d'un aniversari perpetu a celebrar a Bellcaire 150 sous, i altres
50 per un altre aniversari en memòria del seu fill Huguet, a prendre de les
rendes de la vall de Banyuls; institueix hereu
universal el seu fill Ponç Hug, abans dit Malgaulí, li substitueix el germà
del testador, fra Ramon d'Empúries, i a aquest, Ramon Folc, vescomte de
Cardona, el qual haurà de donar als marmessors, abans de prendre posessió,
300.000 sous, anomenar els seus fills Ponç Hug o Hug ¡ residir a Bellcaire;
de la quantitat indicada disposa que es donin 50.000 sous a l'església de
Santa Maria de Bellcaire, 50.000 a l'hospital de pobres de Castelló, 30.000
per a pobres i donzelles a casar del vescomtat de Cabrera, 10.000 per misses
i 10.000 per a l'obra del convent de franciscans de Castelló; llega 10.000
sous per a la construcció d'una capella a l'església dels dominics de Girona,
on sigui enterrada la seva mare i substitueix a tots els seus hereus l'orde
de l'Hospital.
|
Cart., ff. prelim. 2r-3r. Reg.: B 629.
(Arx. de la Curia eclesiástica de Gerona: Cartoral de Caries Many, f. II y III. Aquest document té algiins tro(;os molt esborrats y de dubtosa lectura).
|
Poemes
Francisco COSTE
QUERROIG
Poème de Francis BLANCHON
- J’étais jadis un fier château
- Perché là-haut sur ma colline
- Perché là-haut sur la colline